MÉS QUE UNA FESTA SOLIDÀRIA, UNA LLIÇÓ DE VIDA!

183 (1)

Això és el que va ser. Una lliçó de vida. Permeteu-me que ho escrigui en majúscules, ja que no és una lliçó qualsevol: LLIÇÓ DE VIDA!

Podria haver estat una jornada on la frustració, la impotència i la ràbia fossin les protagonistes. O podria haver estat un esdeveniment solidari d’acceptació. Però aquesta va ser la festa de la il·lusió, el coratge i la transformació.  I creieu-me que no és poca cosa.

El passat 17 de setembre, el Seminari Conciliar de Barcelona va acollir la 2a edició d’una festa solidària que trenca límits i ajuda a transformar les vides d’infants i joves d’entre 7 i 25 anys amb discapacitat o sense. El mèrit i l’èxit d’una festa d’aquestes característiques és gràcies a COMKEDEM, una associació amb 18 anys d’història (amb seu a Barcelona) sense ànim de lucre que promou la participació en igualtat d’infants i joves amb discapacitat de qualsevol grau. Mitjançant activitats culturals, d’educació en el lleure i de l’esport adaptat des d’aquesta associació fomenten l’autonomia i la independència d’aquests protagonistes tot contribuint-ne a una millor qualitat de vida.

 

 

Enmig d’aquesta festa plena de vida vaig copsar la il·lusió en cada petit detall del qual formava part. Vaig conèixer a l’Andrea amb qui vaig connectar des del primer minut per la seva capacitat d’explicar-me la discapacitat com a una oportunitat de vida. Em va agradar molt veure-la cantar amb l’alegria present a cada paraula cantada, tot recordant la frase que m’havia dit minuts abans: “Judit, per mi la música és teràpia, ja que m’ha ajudat a ser més feliç!”. El cas de l’Andrea em va dur a conèixer a la seva mare, la Mònica Suarez, una dona positiva i plena de llum i directora d’una associació transformadora com és Afecto Mariposa: una associació sense ànim de lucre (o més ben dit una bonica tribu) que té l’objectiu d’ajudar a les famílies amb fills i filles amb discapacitat.

Durant la jornada, vaig entrevistar a alguns familiars d’aquests protagonistes. Mares que parlaven d’emocions com ràbia i frustració, pares que parlaven d’acceptació i àvies que emocionades, se m’abraçaven i em deien que veure un nét en cadira de rodes era el més dur que els podia passar. Sí, confesso que se’m va fer un nus a la gola, el qual vaig poder distreure gràcies a la diversitat de menjar que la festa també tenia preparada! Que si trossos de truita i bons entrepans de tota mena (amb l’embotit d’Olot triomfant), trossets de pizza, pastissos de formatge… Una festa ben farcida capitanejada per Adnan-Azeim Sabir, el president i l’ànima de ComKedem, un home multitasca atén a tot el que succeïa.

En aquesta 2a festa solidària tampoc va faltar la feina ben feta per part de la Farmàcia Coliseum (Barcelona), coorganitzadora de l’esdeveniment (amb Marta Alborch coordinant tota la jornada) i propulsora de l’aula de la salut on es van fer tallers d’aromateràpia, de gestió de les emocions i inclús de salut articular i òssia, més enllà d’impulsar l’organització d’estands amb productes de salut natural amb grans marques col·laboradores.

I no només això: a l’aula d’orientació pràctica es van dur a terme conferències necessàries com l’assessorament de prestacions i ajudes per a l’àmbit de la discapacitat o una taula rodona amb un bon títol amb tot el sentit possible: “Qui cuida al cuidador i com parlar als nostres fills”.

Després d’aquesta última conferència vaig tenir la necessitat de sortir cap al jardí per saber què s’hi estava coent. Enmig de campionats de ping-pong, partides d’escacs i d’escoltar atentament el cor de gòspel CMC del Poblenou (Barcelona), vaig dur tota la meva atenció cap a un noi i una noia d’aproximadament 20 anys que estaven fent de disc-jockey. Estaven contents posant la música que volien! “M’encantaria que sortíssiu al meu reportatge. Vull saber la vostra història amb la música i la vostra història personal”- els vaig dir.

Foto Judit, Andrea i Mònica Suarez

El Miquel mereix també unes línies d’homenatge en aquest article d’opinió i d’emoció. A causa de la seva discapacitat va patir assetjament escolar durant anys a l’escola i va caure en una depressió de 8 anys, 2 dels quals no volia sortir de la seva habitació.  La seva depressió va minvar gràcies a l’ajuda d’un psicòleg i la música el va ajudar moltíssim. Actualment, es dedica a fer xerrades per ajudar als joves amb discapacitat. Gràcies, Miquel.

El cas de l’Olga amb quatre línies informatives. Trenca a plorar en explicar-me que quan es va trencar el maluc la seva vida va ser una odissea. No es va rendir mai tot i que estar moltes setmanes al llit d’un hospital. La seva discapacitat no li ha impedit fer esport i aquest  li ha servit com a teràpia, tanmateix, com fer de disc-jockey al costat del seu amic Miquel. Després vaig voler jugar a la Play Station amb el Pau i el Dídac, tot connectant més tard amb les acrobàcies, el mercat solidari, la diversitat de concerts (em fa gràcia esmentar com viu la música el Joan, el gerent de la Farmàcia Coliseum i com li agrada cantar!), el bingo solidari i la màgia, entre moltes activitats més.

Arribat aquest punt tinc ganes de dir-ho. La 2a festa solidària de l’Associació ComKedem  és una jornada que dona sentit a la vida, tot i que els protagonistes la visquin a través d’una cadira de rodes. Que no els impossibilita ser feliços, tot i les circumstàncies, i on troben entre els seus familiars i companys, un somriure de complicitat. Aquest jo el vaig trobar als llavis de l’Eduard, qui em va dir una frase rellevant: “Judit, la discapacitat no la superes, però aprens a conviure amb ella”.

Gràcies a les més de 500 persones que van formar part d’aquest esdeveniment, els donatius recaptats en aquesta jornada seran destinats a reparar material esportiu adaptat i poder fer activitats d’oci i esport amb els nens i nenes i joves de ComKedem.

I no vull acabar aquest article sense dirigir-me a totes aquelles famílies que tenen fills amb discapacitat.

Gràcies per la vostra voluntat. Gràcies per no tirar la tovallola. Gràcies per acceptar. Gràcies per somriure quan les situacions són complicades. Gràcies per la vostra valentia i el vostre coratge.

GRÀCIES per tornar a obrir la porta de la vida als vostres fills formant part de COMKEDEM.

Si t’atrau el projecte, encara ets a temps de col.laborar i ajudar als joves de Comkedem fent un donatiu: ES05 2100 0848 0302 0026 0321